diumenge, 10 de març del 2013
dimecres, 6 de març del 2013
L'Eugeni d'Ors es mou: Diada per l'Educació Pública, 14 de març 2013
L'Eugeni d'Ors es mou: Diada per l'Educació Pública, 14 de març 2013: Les entitats que conformem el MUCE –Marc Unitari de la Comunitat Educativa– promouen l'organització d'una Diada de l’Educació Púb...
Diada per l'Educació Pública, 14 de març 2013
Les entitats que conformem el MUCE –Marc Unitari de la Comunitat Educativa– promouen l'organització d'una Diada de l’Educació Pública:“L'escola pública, la de totes i tots”
I a la comarca de l'Alt Penedès us convidem a participar a la taula rodona per parlar de la LOMCE i de tots els canvis que ens van arribant a l'educació pública.
La nostra Diada per l'Educació Pública serà el proper dijous 14 de març, Sala d'actes de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès, a les 18h.
Començarem amb una exposició de les
diferents vessants de la LOMCE, no només les acadèmiques sinò també les
que impliquen un canvi ideológic, i conclourem amb un debat posterior.
Us convidem a assistir-hi i participar-hi!! I porteu la SAMARRETA GROGA per celebrar la DIADA!!!!
Endavant amb l'escola pública, la de totes i tots!
dilluns, 18 de febrer del 2013
TSUNAMI DE MAREES!! UNEIX-TE A LA MANIFESTACIÓ PELS DRETS PÚBLIC I HUMANS A BARCELONA, AQUEST 23F!!
Davant de l’ofensiva neoliberal que estem vivint i que està portant a moltes persones de la nostra societat a graus de patiment molt alts, aquest 23 de febrer hem volgut demostrar que tots i totes serem al CARRER unint les nostres lluites. Les assemblees, organitzacions, col.lectius i persones a títol individual que sortim al carrer estem compromessos a continuar treballant plegades per aturar tanta injustícia i corrupció.
La
situació és dramàtica per milions de persones mentre els governs i els mercats
continuen treballant en benefici del 10% més ric. Alts índexs d’atur i una
situació d’absoluta precarització i explotació en el mercat laboral; retallades
en aquells serveis que ens garanteixen drets tan bàsics com la sanitat o
l’educació; repressió policial constant amb identificacions, retencions i
detencions arbitraries i violència sistemàtica: 7 persones van
perdre un ull en els últims 3 anys per bales de goma i més de 30 van patir
altres lesions greus; accentuació de les situacions de desigualtat de les dones
i atacs directes al dret al propi cos; maltractament institucional a les
persones immigrants, sobretot a través dels brutals desallotjaments al Poblenou
i el tancament als CIES; desnonaments sense cap consideració;
privatitzacions de béns tan importants com l'aigua; desregulació del sòl i
delictes urbanístics i medioambientals per tot arreu,
sense tenir en compte ni el medi, ni els sentiments de la població respecte a
aquest medi.
Assistim,
doncs, a un doble procés on les immenses retallades en drets
socials i laborals ( tant del govern de Catalunya com de l'Estat
espanyol) es combinen amb un proces autoritari de recentralització de
l'Estat que, amb la connivència de la troika, representa també constants
retallades de competències i drets polítics de les comunitats per tal de
garantir la disciplina pressupostària que permeti pagar amb els diners de tots
el deute privat dels bancs. Milions i milions de cabals públics
invertits a “salvar” rescatar bancs i empreses, sense cap
mena de garantia; polítics ficant la mà a les arques públiques i corrompent tot
el que toquen; rebaixes i congelacions de sous i jubilacions, etc., són els
motius que ens han de portar a fer-nos visibles i a dir prou, unint les nostres
lluites, aquest dia 23 al carrer.
Tenim la
intenció de perseverar, de dir ben clarament que ja n'hi ha prou. Que
volem fer fora els Mercats i acabar amb el mal govern.
Fem-los
Fora. Juntes Podem!
dimecres, 13 de febrer del 2013
VÍDEO ANGRY WERTS ARRIVO 2013
RetalladesEdu: El blog de les mobilitzacions: VÍDEO ANGRY WERTS ARRIVO 2013:
Més de 170 ocellots indignats i vestits de groc van inundar els carrers de Vilanova i la Geltrú el passat 8 de febrer durant l'ARRIVO del Ca...
Més de 170 ocellots indignats i vestits de groc van inundar els carrers de Vilanova i la Geltrú el passat 8 de febrer durant l'ARRIVO del Ca...
diumenge, 23 de desembre del 2012
Nadala retalladesdimarts, 11 de desembre del 2012
"Franco, ha Werto!!"
PECCATA MINUTA (El Periódico, 13 d'octubre 2012)
¡Catalans, ‘Franco ha Werto’!
JOAN
OLLÉ
OLLÉ
Abans-d’ahir
el meu cunyat em va enviar un SMS en què un espanyolista inquiria a un
independentista: «¿Què posa al teu carnet d’identitat?». I l’altre
responia: «Que caduca el 2014». I ahir la meva amiga Rosana , madrilenya que se sap Sisa de memòria, me’n va fer arribar un altre, brevíssim: «¡Franco ha Werto!». Si d’alguna cosa no ens hauríem d’independitzar mai és del riure, eficaç antídot contra tota estupidesa.
No tinc gaire bon record de les meves primeres sessions d’espanyolització a càrrec dels salesians del carrer de Rocafort, on Don Fernando Laguía Rajadell em va clavar dues inoblidables bufetades perquè, al preguntar-me el motiu d’haver faltat a classe el dia anterior, li vaig respondre que tenia «mal de cuello». Quan no pegava, Don Fernando ens feia copiar mil vegades (sempre per demà i sense dormir) una interminable pàgina del llibre de text que versava sobre Felip II , de manera que servidor, sense saber de què anava res, amb 7 anyets ja associava Borbons amb càstig. Moltíssim més dolça va ser l’espanyolització a la qual em va sotmetre la meva tata Fabiana cantant-me delicioses coples de la seva llunyana i sola Còrdova natal mentre em feia afanyar a mincharme les inacabables llenties i deixar el plat má limpio que ló shorriyo del oro. I or pur va ser la decisió de Serrat d’espanyolitzar-nos definitivament amb dos imprescindibles discos sobre versos de Machado i Hernández que van fer per nosaltres, espanyolets que venien al món, molt més que molts plans d’educació de l’època. I amb ells van arribar els esperpents de Valle, Lorca i les seves llunes, els versos més tristos de Neruda ... perfectament i necessàriament compatibles amb els versos d’ Espriu cridats per Raimon o les fragilíssimes noies de porcellana i marihuana de Pau Riba. I vull avui, des d’aquí, aplaudir emocionadament Joaquín Soler Serrano, que a l’Espanya del 76 i en el seu programa A fondo va voler i va saber espanyolitzar Catalunya i catalunyejar Espanya ajuntant al plató de TVE Cortázar, Borges, Vargas Llosa, Octavio Paz, Rosa Chacel i Barral amb Pla, Rodoreda, Dalí, Mompou i el ja citat Espriu (que es va declarar republicà davant les càmeres). Aquell era el bon camí: una Espanya orgullosa de tots els seus millors, parlessin com parlessin i parlessin del que parlessin. No es va saber fer. I així estem
Ministre Wert , l’hi demano ferventment: espanyolitzi els nostres fills: expliqui’ls allò de la Santa Inquisició, de Felip V , de Franco , de Tejero ... Expliqui’ls que encara existeixen dues Espanyes, i que vostè i els seus pertanyen a la que glaça el cor. I entengui vostè que, amb el cor glaçat, el millor és refugiar-se a casa, cadascú a la seva, allà on si en lloc de dir «dolor de garganta» dius «mal de cuello» no et claven un parell d’hòsties.
No tinc gaire bon record de les meves primeres sessions d’espanyolització a càrrec dels salesians del carrer de Rocafort, on Don Fernando Laguía Rajadell em va clavar dues inoblidables bufetades perquè, al preguntar-me el motiu d’haver faltat a classe el dia anterior, li vaig respondre que tenia «mal de cuello». Quan no pegava, Don Fernando ens feia copiar mil vegades (sempre per demà i sense dormir) una interminable pàgina del llibre de text que versava sobre Felip II , de manera que servidor, sense saber de què anava res, amb 7 anyets ja associava Borbons amb càstig. Moltíssim més dolça va ser l’espanyolització a la qual em va sotmetre la meva tata Fabiana cantant-me delicioses coples de la seva llunyana i sola Còrdova natal mentre em feia afanyar a mincharme les inacabables llenties i deixar el plat má limpio que ló shorriyo del oro. I or pur va ser la decisió de Serrat d’espanyolitzar-nos definitivament amb dos imprescindibles discos sobre versos de Machado i Hernández que van fer per nosaltres, espanyolets que venien al món, molt més que molts plans d’educació de l’època. I amb ells van arribar els esperpents de Valle, Lorca i les seves llunes, els versos més tristos de Neruda ... perfectament i necessàriament compatibles amb els versos d’ Espriu cridats per Raimon o les fragilíssimes noies de porcellana i marihuana de Pau Riba. I vull avui, des d’aquí, aplaudir emocionadament Joaquín Soler Serrano, que a l’Espanya del 76 i en el seu programa A fondo va voler i va saber espanyolitzar Catalunya i catalunyejar Espanya ajuntant al plató de TVE Cortázar, Borges, Vargas Llosa, Octavio Paz, Rosa Chacel i Barral amb Pla, Rodoreda, Dalí, Mompou i el ja citat Espriu (que es va declarar republicà davant les càmeres). Aquell era el bon camí: una Espanya orgullosa de tots els seus millors, parlessin com parlessin i parlessin del que parlessin. No es va saber fer. I així estem
Ministre Wert , l’hi demano ferventment: espanyolitzi els nostres fills: expliqui’ls allò de la Santa Inquisició, de Felip V , de Franco , de Tejero ... Expliqui’ls que encara existeixen dues Espanyes, i que vostè i els seus pertanyen a la que glaça el cor. I entengui vostè que, amb el cor glaçat, el millor és refugiar-se a casa, cadascú a la seva, allà on si en lloc de dir «dolor de garganta» dius «mal de cuello» no et claven un parell d’hòsties.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)