Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 26 de gener del 2012

El desprecio político al funcionariado

FRANCISCO J. BASTIDA, CATEDRÁTICO DE DERECHO CONSTITUCIONAL
Con el funcionariado está sucediendo lo mismo que con la crisis económica. Las víctimas son presentadas como culpables y los auténticos culpables se valen de su poder para desviar responsabilidades, metiéndoles mano al bolsillo y al horario laboral de quienes inútilmente proclaman su inocencia. Aquí, con el agravante de que al ser unas víctimas selectivas, personas que trabajan para la Administración pública, el resto de la sociedad también las pone en el punto de mira, como parte de la deuda que se le ha venido encima y no como una parte más de quienes sufren la crisis. La bajada salarial y el incremento de jornada de los funcionarios se aplaude de manera inmisericorde, con la satisfecha sonrisa de los gobernantes por ver ratificada su decisión.

Detrás de todo ello hay una ignorancia supina del origen del funcionariado. Se envidia de su status -y por eso se critica- la estabilidad que ofrece en el empleo, lo cual en tiempos de paro y de precariedad laboral es comprensible; pero esta permanencia tiene su razón de ser en la garantía de independencia de la Administración respecto de quien gobierne en cada momento; una garantía que es clave en el Estado de derecho. En coherencia, se establece constitucionalmente la igualdad de acceso a la función pública, conforme al mérito y a la capacidad de los concursantes. La expresión de ganar una plaza «en propiedad» responde a la idea de que al funcionario no se le puede «expropiar» o privar de su empleo público, sino en los casos legalmente previstos y nunca por capricho del político de turno. Cierto que no pocos funcionarios consideran esa «propiedad» en términos patrimoniales y no funcionales y se apoyan en ella para un escaso rendimiento laboral, a veces con el beneplácito sindical; pero esto es corregible mediante la inspección, sin tener que alterar aquella garantía del Estado de derecho.

Los que más contribuyen al desprecio de la profesionalidad del funcionariado son los políticos cuando acceden al poder. Están tan acostumbrados a medrar en el partido a base de lealtades y sumisiones personales, que cuando llegan a gobernar no se fían de los funcionarios que se encuentran. Con frecuencia los ven como un obstáculo a sus decisiones, como burócratas que ponen objeciones y controles legales a quienes piensan que no deberían tener límites por ser representantes de la soberanía popular. En caso de conflicto, la lealtad del funcionario a la ley y a su función pública llega a interpretarse por el gobernante como una deslealtad personal hacia él e incluso como una oculta estrategia al servicio de la oposición. Para evitar tal escollo han surgido, cada vez en mayor número, los cargos de confianza al margen de la Administración y de sus tablas salariales; también se ha provocado una hipertrofia de cargos de libre designación entre funcionarios, lo que ha suscitado entre éstos un interés en alinearse políticamente para acceder a puestos relevantes, que luego tendrán como premio una consolidación del complemento salarial de alto cargo. El deseo de crear un funcionariado afín ha conducido a la intromisión directa o indirecta de los gobernantes en procesos de selección de funcionarios, influyendo en la convocatoria de plazas, la definición de sus perfiles y temarios e incluso en la composición de los tribunales. Este modo clientelar de entender la Administración, en sí mismo una corrupción, tiene mucho que ver con la corrupción económico-política conocida y con el fallo en los controles para atajarla.

Estos gobernantes de todos los colores políticos, pero sobre todo los que se tildan de liberales, son los que, tras la perversión causada por ellos mismos en la función pública, arremeten contra la tropa funcionarial, sea personal sanitario, docente o puramente administrativo. Si la crisis es general, no es comprensible que se rebaje el sueldo sólo a los funcionarios y, si lo que se quiere es gravar a los que tienen un empleo, debería ser una medida general para todos los que perciben rentas por el trabajo sean de fuente pública o privada. Con todo, lo más sangrante no es el recorte económico en el salario del funcionario, sino el insulto personal a su dignidad. Pretender que trabaje media hora más al día no resuelve ningún problema básico ni ahorra puestos de trabajo, pero sirve para señalarle como persona poco productiva. Reducir los llamados «moscosos» o días de libre disposición -que nacieron en parte como un complemento salarial en especie ante la pérdida de poder adquisitivo- no alivia en nada a la Administración, ya que jamás se ha contratado a una persona para sustituir a quien disfruta de esos días, pues se reparte el trabajo entre los compañeros. La medida sólo sirve para crispar y desmotivar a un personal que, además de ver cómo se le rebaja su sueldo, tiene que soportar que los gobernantes lo estigmaticen como una carga para salir de la crisis. Pura demagogia para dividir a los paganos. En contraste, los políticos en el poder no renuncian a sus asesores ni a ninguno de sus generosos y múltiples emolumentos y prebendas, que en la mayoría de los casos jamás tendrían ni en la Administración ni en la empresa privada si sólo se valorasen su mérito y capacidad. Y lo grave es que no hay propósito de enmienda. No se engañen, la crisis no ha corregido los malos hábitos; todo lo más, los ha frenado por falta de financiación o, simplemente, ha forzado a practicarlos de manera más discreta.

divendres, 23 de desembre del 2011

PROPERES MOBILITZACIONS I ACTES REIVINDICATIUS A L'EUGENI

ACTA DE LA REUNIÓ PER PRENDRE MESURES EN RESPOSTA A LES RETALLADES
21/12/2011 Sala d’Actes, Institut Eugeni d’Ors, Vilafranca del Penedès. (11,30 – 13,00)
Assitents: 54 professors/es
Després d’un llarg debat on molts dels 54 assistents a la reunió mostren la seva indignació davant les retallades i la recent retenció de l’IRPF del total del sou més la paga extra que encara no s’ha cobrat, s’arriba als següents acords:
1. Informar dels actes reivindicatius i mobilitzacions que volem portar a terme als altres dos instituts del municipi i demanar participació conjunta. Queda clar que hem de manifestar-nos tots tres centres junts per fer-nos escoltar com a municipi i no només com a centre aïllat.
2. Enviament individual de recurs per la reposició de la retenció de l’IRPF. Portar-ho a serveis territorials o a l’oficina gestora més propera i lliurar amb registre d’entrada.
3. Redactar carta informativa per tota la comunitat del centre (famílies, alumnes, treballadors) on s’expliqui les retallades específiques que s’han fet, tant de pressupost com de personal i de reducció d’horari lectiu per càrrecs. Fer arribar la carta a totes les famílies del centre la setmana del 9 al 13 de gener i demanar la seva participació en les mobilitzacions i actes que es portaran a terme. La carta la redacten en Fontxo Blanch i en Jesús Gómez.
4. Creació d’un power point on s’expliqui clarament les retallades que s’han fet fins ara i com poden afectar a l’ensenyament públic, de manera que l’alumnat estigui informat i entengui la importància de lluitar i manifestar-se en contra de les retallades. Fer una crida a l’alumnat a participar en les mobilitzacions i actes que organitzi el professorat del centre.
5. Participació en el “CORREPANCARTES”. Acte organitzat pels assistents a les reunions de zona sindical de l’Alt Penedès (representants de varis centres educatius de la comarca i delegats i subdelegats sindicals de zona). La setmana del 23 al 27 ens lliuraran una pancarta per penjar al centre i durant tota la setmana organitzarem actes i mobilitzacions en protesta per les retallades. Els actes i mobilitzacions s’hauran de decidir prèviament. Crear comissió organitzativa.
6. Compromís de participació massiva com a centre en la propera manifestació convocada pels sindicats a Barcelona (setmana del 16 al 20 de gener del 2012).
7. Convocar reunió de representants sindicals del municipi perquè ens informin de les seves actuacions i moviments. Demanar que actuïn i suggerir propostes d’actuació.
8. Convocar un pròxim claustre extraordinari per avaluar i continuar amb les mobilitzacions i actes reivindicatius durant el curs.
Altres propostes sorgides a la reunió, de les quals se n’ha de parlar a un pròxim claustre:
-Negar-nos a corregir exàmens oficials de cicles i de selectivitat, com a centre. No s’ha cobrat l’extra per les últimes correccions d’exàmens de cicles de juny.
-Tancada al centre.
-Tallar la carretera juntament amb els altres centres. Gran mobilització de professorat, alumnat i famílies.
- Allargar el pati 5 minuts una vegada a la setmana i fer timbrada en senyal de protesta.
-Organitzar i coordinar sortida del centre per grups i fer asseguda general i/o classe davant de l’ajuntament.

dimecres, 7 de desembre del 2011

"Propostes de mesures" sota negociació. MOBILITZEM-NOS EL 14 de DESEMBRE!!

El 30 de novembre, després de les declaracions públiques a la premsa per part del President Artur Mas i sense previ avís als treballadors afectats,  es va produir la primera trobada de govern i sindicats a la Mesa de la Funció Pública.En aquesta reunió es va avançar la "proposta" de mesures del govern, que com ja podeu imaginar van encaminades a incrementar les retallades en les nostres condicions laborals (retribucions incloses) La inconcreció d'alguns punts amaga però que el desenvolupament serà pitjor.
Les “negociacions” es van trencar perquè el govern va dir que no negocia sota la pressió de la mobilització –per la dels funcionaris de presons de la Model-; però es suposa que nosaltres sí hem de negociar sota la pressió de les retallades que ja aplica el Govern sense ni discutir...-com l’hora més de treball, nomenaments del dilluns...-

A continuació, un recull de "propostes de mesures", algunes de les quals ja les coneixíem fa dies a través de la premsa.

Mesures Generalitat

dijous, 24 de novembre del 2011

HI HA MASSA MOTIUS PER MOURE’S I NO QUEDAR-SE DE BRAÇOS PLEGATS!!

CRIDA A TOT EL PROFESSORAT:
REUNIÓ PER MOBILITZAR-NOS I REIVINDICAR 
EL DRET A UN ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT

SALA DE PROFESSORS
DILLUNS 28 de NOVEMBRE 14h.

Estic convençuda que l’educació és una eina fonamental per superar l’actual situació de crisi econòmica i social i que l’ensenyament públic ha de garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats d’infants, joves i ciutadania en general. Una política de retallades no ajuda a avançar en aquesta direcció!!!

NO ESTEU FARTS DE TOT AIXÒ? 
 
1.Es suprimeixen centenars de professionals a les plantilles dels centres docents i serveis educatius, malgrat que el nombre d’alumnes escolaritzats creix.
2. Es retallen les dotacions pressupostàries dels centres entre un 20% i un 35%, que s’afegeixen a les anteriors, superant el 42% acumulat en els últims 3 anys. Aquestes retallades comprometen el funcionament normal dels centres i afecten greument llocs de treball directes o indirectes.
3. L’aprovació de la instrucció 1/2011 per a l’aplicació de determinades mesures previstes en el Decret 109/2011, d’11 de gener, està provocant l’acomiadament de molt personal interí i temporal, trasllats forçosos i la manca total de cobertura de les substitucions per malaltia o d’altres circumstàncies del Personal Laboral (TEIs, TIS, educadores, vetlladores…) i d’Administració i Serveis (conserges, administratius…) dependents del Departament d’Educació.
4. A milers d’interins i substituts se’ls nega la possibilitat d’accedir a un lloc de treball estable, amb una reducció de l’oferta de places d’oposicions a una tercera part de les compromeses.
5. Es paralitzen les noves construccions de centres, mantenint un nivell molt alt d’aules prefabricades.
6. S’apliquen retallades salarials que estan suposant la pèrdua de poder adquisitiu superior al 8,5%.
7. S’incrementen els horaris lectius del professorat a Primària i Secundària i es retallen les reduccions d’horari lectiu per càrrecs. Dues mesures que empitjoren les condicions de treball del professorat, afecten a la pèrdua de llocs de treball i van en detriment directe de la qualitat de l’ensenyament.
8. Se sap que fins i tot hi ha acords de privatitzar i externalitzar diversos serveis públics i en concret serveis complementaris a l’ensenyament públic.

NO CREIEU QUE HI HA ALTRES ALTERNATIVES A LES RETALLADES EN DESPESA PÚBLICA SOCIAL?

QUE US SEMBLA SI ENS REACTIVEM I FEM NOTAR EL NOSTRE DESCONTENT TOTS JUNTS?



La Generalitat obre les portes a la privatització de l'ensenyament

Publicat el 24 de novembre. 2011 a la web d'ASPEPC.

Segons sembla –i ho diem així perquè a banda del "boca orella" dels rumors i de l'oficialització d'aquests rumors a la premsa, no tenim cap informació facilitada pel propi Departament-, en alguns centres de Catalunya estan impartint classes una sèrie de contractats de la Fundació Empieza por Educar, un patronat que presideix Ana Patricia Botín i de la qual són socis La Caixa, el Banco de Santander, HP o el Deutsche Bank, entre d'altres, a través de les seves fundacions.

La tasca d'aquests contractats no és gens clara. Sembla que el Departament d'Ensenyament va oferir a una sèrie de centres considerats d'alta complexitat un "recurs addicional consistent en dos professionals a temps complet durant dos cursos per a donar suport a l'equip docent". Ara resulta que no es tracta, segons la consellera, de professionals, ni tampoc de treballadors, sinó de participants en el programa Empieza por Educar, que estan fent pràctiques en aquests centres.
Les nostres informacions assenyalen, en canvi, que aquests participants estan impartint docència, activitat per a la qual no estan en absolut capacitats, si més no en els termes dels requisits per a la funció pública docent o en el del reconeixement objectiu d'aquestes capacitats. Per tant, estarien ocupant llocs de treball que, legítimament, haurien de ser adjudicats al professorat interí i substitut de la borsa de treball que sí ha demostrat objectivament la seva competència professional.
Si es confirmés aquesta tasca docent ens trobaríem davant d'una il·legalitat manifesta. Ni el suposat conveni entre el Departament i la Fundació Empieza por Educar, del qual ens acabem d'assabentar i del qual desconeixem totalment el contingut, ni menys encara l'aplicació del model "cortijo del señorito" que han posat en marxa el decret d'Autonomia de Centres i el de Direccions, poden emparar que voluntaris, ni que siguin d'una aparent variant d'ONG més o menys sofisticada, ocupin llocs de treball que corresponen a personal docent qualificat que a hores d'ara està a l'atur.
Com que de moment no tenim més que rumors, demanem al Departament que aclareixi l'assumpte amb "llum i taquígrafs", no sigui que estiguem tornant als vells costums que tant agraden a certa burocràcia del Departament, en els quals s'ignorava els legítims representants dels docents i l'opacitat, la manca de comunicació i el despotisme eren "marca de la casa". Esperem des de fa setmanes la continuació de la primera sessió de la mesa sectorial d'enguany; esperem una explicació sobre l'incompliment de la normativa respecte als nomenaments telemàtics; esperem aclariments sobre aquest tema... Esperem respostes; esperem que la veu dels docents sigui escoltada de veritat i que no tornin els "bons vells temps".

Més informació publicada al Diari Ara el 20 de novembre:
http://www.ara.cat/cercador/?text=Empieza+por+educar

dimarts, 25 d’octubre del 2011

CONCENTRACIÓ A P/ ST. JAUME, 18h. DIJOUS 27 D'OCTUBRE

NO A LES RETALLADES!! 
Encara ens fem sentir!!! Malgrat la feina que tenim en mantenir la qualitat d'un ensenyament públic i treure els pals de les rodes que el Departament d'Educació no para de posar-nos!!!
Defensem l'ensenyament públic i la seva qualiat
No a l'increment de l'horari lectiu
Per la reducció de l'horari lectiu
Increment de plantilles
Pel treball digne i estable
No a les retallades de les partides per a despeses de funcionament
Per la recuperació del poder adquisitiu
Retirada de la sisena hora
Temps d'esbarjo dins l'horari lectiu del professorat
a tots els efectes